Les tres comunicacions que hi haurà seran les següents:

  1. Dona i BastonsTeresa Garcia Espada

    Parlar de dona i ball de bastons és parlar de reivindicació i Drets fonamentals com la igualtat, el gènere i perquè no el feminisme. tenim en compte que és la dansa amb més FORÇA de totes les danses que es fan i es desfan.

    Ho presentaré des de la meva experiència vital al món bastoner. La meva colla, els Bastoners de Terrassa en la seva recuperació ara fa 40 anys va tenir dues coses molt clares per perpetuar el ball de bastons a la ciutat de Terrassa:

    • Incorporar les noies, que representen el 50% de la població.
    • Incorporar els infants i joves, per fer transferència dels balls i melodies.

    La incorporació de les noies allà el 1981 va ser un fet històric i revolucionari perquè fins aquell moment les colles eren exclusivament de nois i les noies no tenien cap paper.

    A la ciutat de Terrassa també va causar sensació perquè les noies que es van incorporar aplicaven la força i al tècnica adequada a cada un dels balls recuperats dels mestres bastoners en Màrius Jordan i el Pere Purull.

    La incorporació de les noies va ser un punt d’inflexió per ensenyar, compartir, treballar en equip, solidaritat, empatia, creativitat…Aquesta incorporació no va ser només en les formacions de ball sinó, des del primer moment, en els càrrecs organitzatius: secretaria, tresoreria, assajos…Amb els pas dels anys i la renovació de les balladores i els balladors, també pel creixement exponencial de l’entitat, es va aconseguir anar més organitzats, conèixer els balls abans de la ballada, distribuir les tasques entre més components de l’entitat… El Ball de bastons és i serà una dansa inclusiva on l’aportació que cadascú far és imprescindible per assolir l’objectiu de completar el ball i les noies i dones tenen el mateix paper que els companys nois.

    Actualment la Junta dels Bastoners de Terrassa està formada per una immensa majoria de dones i noies així com passa entre els balladors. En moltes ocasions la formació de 8 balladors és exclusivament de 8 balladores.

    Cal seguir reivindicant que les noies i les dones bastoneres estiguin al capdavant de les colles .

    A Terrassa les noies pioneres el 1981 van ser: Esther Bros, Montse Garrigó,Marian Romañach Montse i Teresa Puig. Gràcies per fer el primer pas.

  2. La mujer en el dance aragonésLucía Pérez García -Oliver

    Para poder entender la situación actual, es necesario mirar de dónde venimos. Este proceso, implica observar ya no solamente las danzas de un municipio o de una región, si no atender a todo su contexto histórico, social y cultural. Históricamente la mujer ha tenido un papel diferente al hombre y esto también sucedía o sucede en el dance aragonés. 

    Plantearé mi comunicación a través de la experiencia personal, recorriendo Aragón a través de sus dances y compartiendo los procesos de recuperación en los que he podido participar a lo largo de los años.

  3. La mujer en la danza segoviana
    Mª Fuencisla Álvarez Collado

    La documentación que hemos podido compilar en Segovia, con una marcado carácter diacrónico y sincrónico, ha permitido hacer un importante estudio sobre el papel de la mujer en las danzas rituales desde el siglo XVI.

    En Segovia desde esa fecha encontramos referencia a la mujer como danzantas, la danza de las mozas, las niñas que hicieron de gitanas, las gitanas o como las danzantas, diferenciándose siempre de los danzantes, mozos, u hombres.

    Su presencia es importantísima al menos desde el siglo XV hasta el XVIII, reduciéndose sus referencias considerablemente en el XIX y volviendo a reaparecer en los concursos de la Sección Femenina, a mediados del siglo XX.

    Realmente no tenemos ninguna referencia a qué tipo de danza realizaba la mujer y si las denominaciones de niña, moza, gitana o danzanta tienen alguna diferenciación. Ni tampoco hemos podido establecer su indumentaria ritual, si bien de la masculina si tenemos referencias.

    Será a mediados del siglo XX, especialmente en las últimas décadas donde la mujer reaparezca en las danzas de palos con más auge, rescatando de la desaparición muchas danzas y resolviendo de manera variopinta la indumentaria ritual.

    Tan solo 4 pueblos de los más de 30 que palotean en la provincia de Segovia, son exclusivamente masculinos.

error: Aquest contingut està protegit !!
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l′experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d′interès . En continuar amb la navegació entenem que s′accepta la nostra Política de cookies.    Més informació
Privacidad