PRÈSENCIA EN EL TERRITORI
Les Terres de Ponent està formada per les comarques de: Alt Urgell, Alta Ribagorçana, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell i Vall d’Aran.
A data de 2020 hi ha una desena de municipis on encara hi és present el Ball de Bastons. Amb tot, hi ha indicis documentals que constaten que fins a una trentena de municipis havien tingut o tenen presència de Balls de Bastons al llarg de la seva història. Si tenim en compte petits tallers o actes puntuals a través, entre altres, dels centres educatius, aleshores la presència bastonera creix exponencialment.
QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES
El Ball de Bastons és una dansa o estil de ball que es caracteritza per utilitzar un o dos bastons de fusta (un per mà) amb una longitud màxima aproximada de 60 cm (amb alguna petita excepció com Malpàs que podrien arribar als 70 cm) on aquests són l’element principal de la coreografia i es fan picar al ritme de la música.
Típicament, l’estructura coreogràfica bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit dansaires o els anomenats quadres que són grups de quatre persones col·locades amb la mateixa distribució. Amb tot, actualment tenim altres estructures que combinen figures i nombres de persones diferents.
ORÍGENS
A Catalunya, parlem sempre de tres possibles teories sobre l’origen del Ball de Bastons relacionades o bé amb un simbolisme associat al ritual de la fertilitat agrària, o bé amb un caràcter guerrer.
Pel que fa a les Terres de Ponent, trobem l’origen del Ball de Bastons a la ciutat de Lleida. Si bé hi ha diverses possibilitats, el primer document escrit on consta la presència de Ball de Bastons al municipi és l’any 1701, amb l’arribada del rei Felip V.
Posteriorment, trobem diverses referències escrites de Ball de Bastons a Lleida per altres visites reials com la de Carles III (1759) o Carles IV (1802).
Més enllà de Lleida, les primeres referències sobre Ball de Bastons a altres localitats apareixen durant el segle XX majoritàriament amb excepció de Cervera i Tàrrega on la presència d’aquesta dansa també remontaria al segle XVIII.
ESTILS DE BALL I MÚSICA
A les Terres de Ponent, podem identificar diferents instruments que acompanyen als diferents grups de Ball de Bastons, tals com: l’acordió, la gralla (acompanyada normalment per un tabal), el flabiol i tamborí, i el sac de gemecs. A partir d’aquí, trobem diferents combinacions d’instruments i quantitats de músics, entre les quals destaquem una mitja cobla.
Pel que fa a l’estil de ball, ja sigui pel tipus de bastons històricament emprats o per la influència de les colles més antigues sobre la regió, podem veure una generalització de coreografies tendint a una certa lleugeresa, caracteritzades per ser pausades i amb figures senzilles que combinen picades que, en moltes ocasions, són similars en gran part de les coreografies. Amb tot, les darreres coreografies de nova creació marquen una tendència diferent, amb danses més intenses i figures que van més enllà del rectangle o el cercle.
QUAN I PER QUÈ BALLEM?
Antigament, a partir de l’Edat Moderna, el Ball de Bastons anava lligat exclusivament a actes religiosos. De fet, molts dels balls de la cultura popular que existeixen avui dia provenen de la incorporació dels mateixos dins de les processons religioses com la del Corpus Christi. Actualment, però, aquesta exclusivitat és residual a Catalunya i el Ball de Bastons es realitza per motius molt diversos.
Els grups de Ball de Bastons a Terres de Ponent tenen una forquilla d’actuacions a l’any que oscil·la entre una única actuació i una quinzena. Aquells grups que tenen una única actuació és perquè ballen exclusivament per la patrona o patró de la localitat, o per una festivitat molt concreta com podrien ser les caramelles del municipi. Aquells grups que tenen més sortides al llarg de l’any serien les seccions d’esbart o les colles bastoneres que, a més de ballar per la seva Festa Major o festivitat en honor a la patrona o patró, també participen en altres actes que van des d’actuacions per altres festivitats del municipi (propi o diferent) a trobades que s’organitzen directament per les mateixes colles per celebrar el seu aniversari o senzillament per gaudir de la cultura popular.
VESTUARIS
El vestuari en el Ball de Bastons és tan divers com les seves músiques i les seves coreografies. No trobarem cap vestuari que sigui exactament igual al d’una altra colla, si bé hi ha d’alguns que s’assemblen força. A Terres de Ponent, predomina el color vermell o tons derivats pel que fa als complements del vestuari (espardenyes, camals o polaines, faixes, faldellins i mocadors). A més, cal destacar que, en termes relatius, és una territorial on la base del vestuari és diferent a l’estandarditzat a Catalunya. Mentre que la gran majoria de colles bastoneres a Catalunya tenen el blanc com a color base (pantalons i camises), Terres de Ponent compta amb diferents colles que empren altres colors. És el cas del negre (Balaguer, Valls d’Àneu i Malpàs) i el vermell (Mollerussa).
EDAT I GÈNERE
Si analitzem el territori en funció de l’edat i el gènere de les persones participants, trobem les següents conclusions: Pel que fa a la participació de la dona, aquesta es va anar incorporant progressivament en els diferents indrets. Antigament, era un ball exclusivament per homes i no fou fins a l’any 1965 que s’incorpora a Peramola. A altres poblacions com Mollerussa o Lleida no seria fins al 1986 o 1991 respectivament que la dona va poder ballar. Amb tot, la totalitat d’associacions que actualment promouen el Ball de Bastons a les Terres de Ponent són colles mixtes on tant dones com homes poden participar. La darrera població en incorporar dones al ball fou Malpàs l’any 2018, quan dues nenes van participar en la dansa per primer cop a la història.
CURIOSITATS
- Antigament, a Peramola, el Ball de Bastons era acompanyat per una orquestra contractada pels actes festius del municipi.
- Dolors Espluga i Espluga és la dansaire, en actiu, que més anys porta fent Ball de Bastons. Balladora des de l’any 1965 a Peramola (dos anys més tard després de la seva creació) és l’actual presidenta dels Bastoners de Peramola.
- Balls com la Pastora Galana o el Titiritero són coreografies que es ballen a altres municipis d’Aragó com és el cas del Ball de Totxets de Camporrells.
- A Terres de Ponent trobem noves coreografies de Ball de Bastons que han estat creades simulant els moviments de les coreografies originals (sense bastons) de les peces musicals en qüestió. És el cas, a tall d’exemple, de la Polca d’Ours que es fa a Mollerussa o el Cercle Circassià que es balla a Balaguer.
- A localitats com Tàrrega o Lleida, el Ball de Bastons ha estat anomenat en diverses èpoques (i fins i tot avui dia) com a Ball de Bastonets.
- A Terres de Ponent hi ha la colla bastonera més al nord de tota Catalunya. Concretament a Esterri d’Àneu (o Valls d’Àneu en el seu defecte).
- Les colles històriques de Lleida, així com l’actual, han ballat o ballen amb canelleres amb picarols cosits.
- El glossari bastoner és extens i divers. A Agramunt, per exemple, empren el concepte o terme “xiclet” per indicar que la colla canvia de posició vertical a horitzontal a la plaça.