PRÈSENCIA EN EL TERRITORI

La Territorial del Penedès està formada per les comarques de: Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

En data de 2021 hi ha una trentena de municipis on encara hi és present el Ball de Bastons, amb poblacions com Canyelles, Sant Pere de Ribes, Sitges o Vilanova i la Geltrú amb més d’una colla diferenciada. Amb tot, hi ha indicis documentals que constaten que fins a una quinzena més de municipis havien tingut presència de Balls de Bastons al llarg de la seva història. Si tenim en compte petits tallers o actes puntuals a través, entre altres, dels centres educatius, aleshores la presència bastonera creix exponencialment.


QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES

El Ball de Bastons és una dansa o estil de ball que es caracteritza per utilitzar un o dos bastons de fusta (un per mà) amb una longitud màxima aproximada de 60 cm (amb alguna petita excepció com Malpàs que podrien arribar als 70 cm) on aquests són l’element principal de la coreografia i es fan picar al ritme de la música.

Típicament, l’estructura coreogràfica bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit dansaires o els anomenats quadres que són grups de quatre persones col·locades amb la mateixa distribució. Amb tot, actualment tenim altres estructures que combinen figures i nombres de persones diferents.


ORÍGENS

A Catalunya, parlem sempre de tres possibles teories sobre l’origen del Ball de Bastons relacionades o bé amb un simbolisme associat al ritual de la fertilitat agrària, o bé amb un caràcter guerrer.

Pel que fa a la Territorial de la Regió de Barcelona, trobem referències l’any 1620 a la ciutat de Barcelona, si bé hi ha diverses possibilitats i la ciutat compta amb diverses referències de Ball de Bastons actuant per alguna de les seves festivitats religioses durant els segles posteriors. Amb tot, el conjunt d’aquestes fa referència també a grups forans que eren contractats per ballar al municipi.

Més enllà d’aquests municipis, la gran part de localitats incorporen el Ball de Bastons dins del seu patrimoni cultural al llarg del segle XX i, en menor mesura de moment, el segle XXI.


ESTILS DE BALL I MÚSICA

A la Territorial del Penedès, la gran majoria de colles bastoneres van acompanyades del so de la gralla o gralles, la qual pot anar o no complementada de la percussió del timbal, tabal o caixa. Més enllà d’aquest fet majoritari, però, trobem altres instruments com el flabiol i tamborí, l’acordió, el sac de gemecs i el violí.

Pel que fa a l’estil de ball, trobem grans famílies coreogràfiques dins de les quals trobem diverses colles que comparteixen força similituds a l’hora de ballar. En aquest sentit cal destacar el Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf. Dins d’aquestes tres s’engloben la majoria de grups de Ball de Bastons d’aquesta territorial. Això es deu al fet que molts grups van néixer o bé perquè dansaires d’altres municipis es traslladaven i ensenyaven el seu estil en el seu nou lloc de residència, o bé perquè els grups que s’anaven creant agafaven en certa manera l’estil dels seus pobles veïns. Amb tot, no totes les colles estan dins d’aquestes tres famílies, així com trobem grups d’altres punts de Catalunya que sí que podrien estar dins d’una d’elles, i cal destacar municipis com Igualada o Copons amb estils clarament diferenciats.


QUAN I PER QUÈ BALLEM?

La Territorial del Penedès té diferents grups els municipis dels quals tenen referències de Ball de Bastons des del segle XVIII i XIX. A més, altres grups més recents han seguit el model de colla dels altres més antics i que són propers geogràficament. Aquesta casuística, afegit a una societat que viu molt les festes majors amb especial atenció en els mesos d’estiu, provoca que sigui la territorial amb menys activitat anual o amb una activitat molt més concentrada en determinats mesos de l’any (juny, juliol i agost en especial). De mitjana, les colles d’aquesta regió, tenen actuacions en quatre o cinc mesos durant l’any.

Amb tot, és precisament en aquesta territorial on trobem una relació més directa entre el Ball de Bastons i la celebració de la Festa Major (associada a un patró o patrona de la localitat) i on trobem, en termes relatius, menys actuacions per part de les colles que siguin estrictament organitzades per elles mateixes per promoure el Ball de Bastons (com poden ser les diades bastoneres). D’altra banda, però, sí que estan obertes majoritàriament a participar en actes bastoners (com la Trobada Nacional).

La majoria de colles d’aquesta territorial reconeixen no tenir limitacions a l’hora d’acceptar una possible actuació, sempre que el grup estigui d’acord. D’aquestes, però, n’hem de destacar els Bastoners de Vilafranca els quals, segons el protocol establert com a element del seguici del municipi, necessiten permís de l’ajuntament per poder sortir a qualsevol acte fora dels ja establerts i sempre que tinguin a veure amb alguna commemoració o fita important.


VESTUARIS

El vestuari en el Ball de Bastons és tan divers com les seves músiques i les seves coreografies. No trobarem cap vestuari que sigui exactament igual al d’una altra colla, si bé hi ha d’alguns que s’assemblen força.

A la Territorial del Penedès, el vermell és el color predominant sense cap mena de dubte pel que fa als complements del vestuari, seguit del blau i el verd. Si ens fixem en la base de la vestimenta, però, la camisa i pantaló són sempre de color blanc amb excepció de La Granada la qual és una colla que canvia o pot canviar el seu vestuari amb cada nova generació de dansaires i que, actualment, només tenen el pantaló blanc mentre que la part superior combina els colors negre i vermell.


EDAT I GÈNERE

Pel que fa a la participació de la dona, aquesta es va anar incorporant progressivament en els diferents indrets. Antigament, era un ball exclusivament per homes i no fou fins a l’any 1979 que s’incorpora a Vilanova i la Geltrú. Entre la dècada dels 80 i dels 90 del segle XX, pràcticament tots els grups incorporaran la dona a la dansa (Sitges, 1980; Sant Quintí de Mediona i Llorenç del Penedès, 1981; l’Arboç, 1982; etc.) i serà a principis del segle XXI quan la resta d’entitats faran el mateix pas.


CURIOSITATS

  1. A Canyelles, trobem diferents curiositats: un grup té els bastons pintats de vermell i un altre els té pintats de taronja. A més, una de les entrades a la població compta amb un monument de grans dimensions dedicat al Ball de Bastons.
  2. Una de les característiques dels Bastoners de la Granada és que cada nova generació de bastoneres i bastoners pot canviar el vestuari de l’entitat.
  3. A l’Arboç trobem un dels Balls de Bastons documentats més antics (1770) i trobem un dels capgrossos de Catalunya dedicats a una personalitat bastonera (Robert Rovira).
  4. Les primeres referències dels Bastoners de Vilafranca daten de l’any 1771. Organitzen records de Pavanes, mirant de superar l’anterior, essent un espectacle esperat per tot el municipi.
  5. A Sant Quintí de Mediona també trobem un Ball de Bastons bicentenari (1818) a més d’un monument dedicat a aquesta dansa.
  6. Sant Pere de Ribes és el municipi on hi ha més grups diferenciats de Ball de Bastons, després de Barcelona.
  7. A Sitges hi ha cinc grups de Ball de Bastons, quatre dels quals normalment només actuen per Festa Major i l’altre només balla.
error: Aquest contingut està protegit !!
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l′experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d′interès . En continuar amb la navegació entenem que s′accepta la nostra Política de cookies.    Més informació
Privacidad