PRÈSENCIA EN EL TERRITORI
La Territorial de les Comarques Centrals està formada per les comarques de: Bages, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Moianès, Osona, Ripollès i Solsonès.
En data de 2021 hi ha un total de vint-i-un municipis on encara hi és present el Ball de Bastons, amb la ciutat de Manresa amb dues colles diferenciades. Amb tot, hi ha indicis documentals que constaten que fins a més de vint-i-cinc altres municipis havien tingut presència de Balls de Bastons al llarg de la seva història. Si tenim en compte petits tallers o actes puntuals a través, entre altres, dels centres educatius, aleshores la presència bastonera creix exponencialment.
QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES
El Ball de Bastons és una dansa o estil de ball que es caracteritza per utilitzar un o dos bastons de fusta (un per mà) amb una longitud màxima aproximada de 60 cm (amb alguna petita excepció com Malpàs que podrien arribar als 70 cm) on aquests són l’element principal de la coreografia i es fan picar al ritme de la música.
Típicament, l’estructura coreogràfica bàsica dels balls de bastons acostuma a ser una doble renglera de vuit dansaires o els anomenats quadres que són grups de quatre persones col·locades amb la mateixa distribució. Amb tot, actualment tenim altres estructures que combinen figures i nombres de persones diferents.
ORÍGENS
A Catalunya, parlem sempre de tres possibles teories sobre l’origen del Ball de Bastons relacionades o bé amb un simbolisme associat al ritual de la fertilitat agrària, o bé amb un caràcter guerrer.
Pel que fa a la Territorial de les Comarques Centrals, hem d’anar a localitats com Solsona, Sant Bartomeu del Grau i Cardona per trobar les primeres referències escrites sobre Ball de Bastons, els anys 1680, 1700 i 1704 respectivament. Pel que fa al segle XIX trobem referències en localitats com Centelles, Rajadell, Sallent, Manresa i Castellbell i el Vilar. Tot i que podria haver-hi altres municipis que també tingueren el seu Ball de Bastons en aquella època, ja hem d’anar a principis del segle XX per veure altres grups de dansaires com a Santa Maria d’Oló (1901) o Sallent i Artés (1904), entre altres.
Més enllà d’aquests municipis, la gran part de localitats incorporen el Ball de Bastons dins del seu patrimoni cultural al llarg del segle XX i, en menor mesura de moment, el segle XXI.
ESTILS DE BALL I MÚSICA
A la Territorial de les Comarques Centrals, la gralla i el seu acompanyament de percussió és l’element instrumental més estès. Després, tenim algunes colles amb altres instruments com el flabiol i tamborí. Amb tot, cal destacar el municipi d’Artés el Ball de Bastons del qual va acompanyat normalment de violí i viola, o el municipi de Balsareny on també s’interpreten les melodies amb saxòfon.
Pel que fa a l’estil de ball, trobem una diferència clara a l’hora de picar en funció de l’origen i l’objectiu del grup: colles provinents d’esbarts, colles la funció de les quals és sortir per caramelles o altres festivitats molt puntuals, o colles amb activitat anual les quals també tenen diferències clares en funció de l’antiguitat de les mateixes.
QUAN I PER QUÈ BALLEM?
Ens trobem a la Territorial de les Caramelles la qual, en termes relatius, té el percentatge més elevat de relació del Ball de Bastons amb aquesta festivitat. De fet, és el motiu de la creació d’alguna d’aquestes colles o bé una de les seves finalitats principals (participar en les caramelles del municipi).
Els grups de Ball de Bastons a les Comarques Centrals tenen una forquilla d’actuacions a l’any que oscil·la entre una única actuació i una dotzena. Aquells grups que tenen una única actuació és perquè ballen exclusivament en honor a la patrona o patró de la localitat, o per una festivitat molt concreta com podrien ser les caramelles del municipi, tal com passa amb el Ball de Bastons de Cardona qui balla únicament en honor a la seva patrona, la Mare de Déu del Patrocini. Aquells grups que tenen més sortides al llarg de l’any serien les seccions d’esbart o les colles bastoneres que, a més de ballar per la seva Festa Major o festivitat en honor a la patrona o patró, també participen en altres actes que van des d’actuacions per altres festivitats del municipi (propi o diferent) a trobades que s’organitzen directament per les mateixes colles per celebrar el seu aniversari o senzillament per gaudir de la cultura popular. Actualment, de fet, aquesta darrera opció és la majoritària entre les colles d’aquesta territorial les quals, de mitjana, tenen actuacions al llarg de 6 o 7 mesos l’any.
VESTUARIS
El vestuari en el Ball de Bastons és tan divers com les seves músiques i les seves coreografies. No trobarem cap vestuari que sigui exactament igual al d’una altra colla, si bé hi ha d’alguns que s’assemblen força.
A les Comarques Centrals, el color predominant és el vermell (amb diferents tonalitats) el qual és present en pràcticament tots els grups de Ball de Bastons de la zona pel que fa als complements del vestuari. Si ens fixem en la base de la vestimenta, però, la camisa i pantaló són normalment de color blanc. Amb tot, tenim diferents excepcions com per exemple: Castellnou del Bages o Manresa (Manrússia Van del Pal) amb base de color negre, Rajadell amb el beix o Sallent amb la camisa de color verd; entre altres.
Cal fer esment que, en termes relatius, és la territorial amb més colles que empren una armilla com a part del seu vestuari.
EDAT I GÈNERE
Si analitzem el territori en funció de l’edat i el gènere de les persones participants, trobem les següents conclusions: Pel que fa a la participació de la dona, aquesta es va anar incorporant progressivament en els diferents indrets. Antigament, era un ball exclusivament per homes i no fou fins a l’any 1975 que la trobem a Súria on es crea aquell any com a colla mixta. A altres poblacions com Sallent o Sant Bartomeu del Grau s’incorporen l’any 1979 i 1981 respectivament. Amb tot, la totalitat d’associacions que actualment promouen el Ball de Bastons a la Territorial de les Comarques Centrals són colles mixtes on tant dones com homes poden participar.
CURIOSITATS
- La primera Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya es realitza l’any 1976 a Santa Maria d’Oló.
- Balsareny dansa amb bastons pintats amb els colors de la senyera.
- L’any 2021, Prats de Lluçanès va acollir el Rècord de Ball de Bastons que va establir una nova fita: més de 9 hores de Ball de Bastons sense parar.
- El Ball de Bastons de Solsona representa amb els bastons una bota, característica d’altres danses com el Ball de Pastorets.
- Els Bastoners de Moià és de les poques que manté els brials com a part del seu vestuari.
- Sant Bartomeu del Grau fa tots els seus balls en rotllana.
- Els Bastoners de Rajadell té un vestuari que destaca, entre altres, pel seu color base en camisa, pantaló i faldilla, i per les seves polaines les quals estan fetes de cuir.
- A Torelló es troba una de les zones de Catalunya amb més densitat de torneries, element essencial per fer els bastons.